DELS IDIOMES

PLURILINGÜE

Vull que aquest site sigui plurilingüe. És un recurs potent, que escau amb la meva manera d’expressar-me, i alhora és també una declaració dels meus valors, tant a l’art com a la vida.

TRADUIR O CREAR

It’s the economy, stupid!

No puc traduir això al català, castellà o francès. No puc trobar quelcom equivalent que reflecteixi ni l’accepció ni el propòsit del que implica aquesta frase universal. Per mi, les llengües no són “traduïbles”: les faig servir com em sembla, segons el meu humor, les persones que tinc al davant i l’entorn en què ens trobem. Cada idioma brolla i flueix naturalment, canvia en cada situació, fins i tot en una mateixa conversa o frase. Crec que això passa depenent de quan i com el vaig aprendre; potser la freqüència d’ús també té alguna cosa a veure…

Quan parlem, escrivim… crec que en realitat mai “traduïm”: cada vegada que ho fem, en realitat estem creant una frase nova amb les nostres referències pròpies i personals. Tinc clar que, quan “traduïm” o “*googlegem” alguna cosa, en realitat estem creant una nova frase: però, una creació summament pobra. Així que intentaré crear, i no traduir. Recordeu “Pierre Menard, autor del Quijote”, de Jorge Luis Borges?

Exemple: el meu amic millor és de parla catalana, però ens vam conèixer a 3 anys en castellà. De manera que parlem en castellà, i em costa tant parlar-li en català, que em sento forçat fins al punt de l’enuig: per mi, sempre serà Fernando, no Ferran, malgrat que tothom l’anomena així. Em passa contínuament amb la majoria de persones: malgrat el seu idioma natiu, sempre parlem a la llengua usada quan vam complir en primer lloc.

Declaro: cada vivència que hem passat és lligada a una llengua concreta, i si estimem la nostra vida, estimarem totes les nostres llengües.

En aquest web:

1. Es podran trobar llengües barrejades, tant se’n fa on en quin llenguatge del menú estigui localitzat el post o la galeria.
2. Reescriuré les idees en cada idioma, d’acord amb l’expressivitat que aquest em permeti. És possible no trobar una traducció estàndard del mateix text, fins i tot les idees o les metàfores poden canviar. De tant en tant, alguns textos poden estar traduïts en alguns idiomes i no en d’altres.
3. Els idiomes del site seran l’anglès, el català i el castellà, ja que em venen al cap sense massa esforç. En canvi, en francès no tinc fluïdesa, tinc poca pràctica, però és un idioma molt especial i tot un repte, així que també faré els textos en aquesta llengua.

PERQUÈ AQUESTS IDIOMES

La meva mare i el meu pare es van conèixer en castellà, i va ser l’idioma que sempre van parlar entre ells. Però, als nens van decidir parlar-nos en català. La mama va venir a Barcelona a 7 anys, i sempre ha estat agraïda a la terra que li va donar feina, respecte i cultura, així que el parlar català per ella és un acte d’agraïment i homenatge en aquest país. A més d’això, als anys 60 els meus pares van treballar 3 anys a Alemanya, així que tots dos van aprendre alemany per la directa, i van esdevenir molt, però que molt conscients dels beneficis de ser multilingüe. Com deia la mama: “parlar diferents llengües només pot ser bo”.

CATALÀ

La llengua de la intimitat i els sentiments. És la meva llengua materna, la que flueix de forma natural per l’amor, els secrets, la complicitat; per la família, fins i tot quan m’emprenyen…

…i per la política. Per mi, parlar de temes públics esdevé personal, ja que exterioritzo els meus sentiments i la meva concepció del món; a més, quan adolescent, vaig viure intensament la lluita per la democràcia i els drets humans mitjançant el moviment per la llibertat a Catalunya que va brollar després de la mort del dictador.

Així que, a casa, la meva germana Blanca i jo parlàvem en català i sentíem els papas en castellà. Però, a fora, la llengua dominant era la castellana: escola, llibres, diaris, televisió… així que normalment començaves a parlar amb la gent en castellà, i si per casualitat coneixies algú en català, aquesta persona esdevenia especial.

CASTELLÀ

L’idioma oficial: escola, matemàtiques, ciència… sumar, multiplicar i solucionar problemes científics és en castellà. No puc fer mates en altre idioma, m’haig de forçar.

És també la llengua per les autoritats i tots els “assumptes” seriosos de televisió i premsa. Llengua de força i lluita, no puc dir clarament el perquè però en la llengua de Don Quijote els tacos, renecs, la grolleria i qualsevol la classe d’expressió enèrgica troba una sonoritat ideal.

Però, també és la llengua literària i… dels tebeos. A més del Quijote, Astèrix, Mortadelo i Tintín em parlen en castellà, i us asseguro que és l’idioma amb què em ric més. Un bon humorista en castellà et pot fer rebentar de riure. Els andalusos m’omplen de joia només obrir la boca.

ANGLÈS

Fotografia. Negocis. Viatges.  És precís, senzill i esclaridor. Per mi és la llengua del progrés, l’amplitud de mires, l’optimisme… És la llengua tècnica per excel·lència, però va més enllà d’això: el món sencer se t’obre en anglès, i en aquest idioma he conegut persones molt interessants, vitals diria… arreu del món. I a més, és clar, està Hamlet.

FRANCÈS

Un plaer. Autodidacta, en realitat no en sé gens ni mica, però com el català és a mig camí entre espanyol, francès i italià, improviso, i cola i se m’entén.

És la llengua de l’art, la filosofia… i de la revolució!!! Els meus tiets es van exiliar a França després de la Guerra Civil, i van tornar després de la mort d’en Franco: eren persones excepcionals, il·lustrades, guiades per l’idealisme. Els meus cosins van quedar a França, i van resultar hippies autèntics: viatges a l’Índia, art d’avantguarda, happenings, la revolució social… I, sabeu? Jo era allà al març del 68! El meu segon cosí es va casar, la mama i jo vam anar a Lió al casament, i llavors van tancar la frontera quan les manis van començar. Vam romandre per 3 mesos, allí vaig fer els 5 anys, i vaig viure de primera mà tota l’electricitat i l’excitació d’aquells dies (no tinc records clars, però les sensacions aquelles em van marcar…).

Cada idioma ressona amb la seva pròpia veu, i tots m’ajuden a expressar-me de forma plena.